Emisiones de CO2, límites de velocidad y propuestas

Un tema relacionado con el medio ambiente pocas veces ha desarrollado tanta expectación y debate en toda la sociedad. El límite de velocidad en autovías y autopistas se redujo a 110 el Marzo del año pasado para volver a subir en Junio y la velocidad variable se implantó en 2009 en Cataluña. ¿Reducir el límite de velocidad en las carreteras reduce siempre la cantidad de emisiones contaminantes? Infinidad de estudios demuestran que a más velocidad mayor es el número de emisiones contaminantes, y esto es cierto siempre y cuando no tengamos en cuenta las marchas de los automóviles. Estudios como los del Racc informan que a cuanto más larga es la marcha menos CO2 se emite. Opino que las entidades encargadas del control de las emisiones en España deberían poner más hincapié en fomentar la compra de coches más modernos y que consuman menos; y aún más importante, informar sobre los aspectos negativos del diésel en cuanto a emisiones se refiere (ya que 7 de cada 10 vehículos en España utilizan este combustible). Ya se fomenta la utilización del transporte público; pero el encarecimiento de éste, año tras año, hace que la gente se plantee volver al transporte privado (sobretodo la motocicleta). Creo que alrededor de este tema hay infinidad de variables y muchos problemas por resolver, y ahora, con la crisis, el proceso será más lento. Aunque no por ello debemos olvidar que cada uno puede hacer lo que esté en su mano para aportar su granito de arena.

Fonts: [1], [2], [3] i [4]

Maria Farnés

Efectes del soroll sobre les plantes

Se tiende a pensar que el ruido tiene una “importancia menor” si lo comparamos con otros contaminantes y que perjudica básicamente a las personas (sobre todo si viven en grandes ciudades) y a los animales superiores. Se podría pensar que a ciertos organismos no les afecta, por no tener receptores auditivos, por ejemplo. Sin embargo, y de forma indirecta, la contaminación acústica puede tener efectos negativos e irreversibles a nivel de la supervivencia de las especies. En el siguiente enlace podéis encontrar un artículo que es un sencillo y claro ejemplo de lo que en esencia es la contaminación atmosférica, que no solo afecta a la salud humana, sino también al desarrollo y a la existencia de las poblaciones, comunidades y ecosistemas que tenemos en el planeta.

Fuente: Publico.es

Gastón Berdino

Retroalimentació negativa

La Terra té sistemes, que tot just s'estan descobrint, per a contrarestar els canvis climàtics provocats per l'home.

El descens del núvols entre trenta i quaranta metres, tot i que encara està per a confirmar la continuïtat d'aquest efecte, podria ser un d'aquests mecanismes, ajudant a dissipar l'escalfor provocada cap a l'espai.

Aquest descobriment s'ha fet gracies a l'observació continuada, durant els deu primers anys de la dècada, mitjançant el satèl·lit Terra de la NASA, que està equipat amb un Espectroradiòmetre multi-angle d'imatge (MISR).

No vol dir que, sabent aquest fet, ens llencem a contaminar més el nostre planeta, si no que ens hauríem de conscienciar, que la vida protegeix la vida, i que si el Planeta ens ofereix una ajuda, aprofitem-la.

Els gasos d'efecte hivernacle produïts de forma antropogènica son fàcilment substituïbles, buscant alternatives, que acabarien sent molt més rendibles econòmicament i Mediambientalment.

Ajudant al planeta, ens ajudarem a nosaltres mateixos.

Roger Grima

Fonts: [1], [2] i [3]

L'anticicló i la pols del Sahara

A començaments d'aquesta setmana les concentracions de pols a l'àrea metropolitana de Barcelona han superat els 20 g/m3.
La situació de pantà baromètric, deguda a l'anticicló situat entre el Marroc i les illes Açores, i l'arribada de corrents advectius carregats amb pols del Sahara han fet que la concentració de determinats contaminants es dispari, que trànsit hagi reduït la velocitat d'algunes vies a 90 km/h i que protecció civil hagi recomanat que les persones amb problemes cardiovasculars i respiratoris no facin esforços a l'aire lliure.
Aquest fet ha provocat que es produïssin inversions tèrmiques de subsidència d'entre 1 i 4 km.

 Radiosondatge de Barcelona 10 d'octubre de 2012 00 UTC (Servei Meteorològic de Catalunya).

22 de setembre dia "sense cotxes" amb cotxes

El dissabte 22 de setembre va ser el dia europeu sense cotxes. Inclòs dins de la setmana europea de la mobilitat sostenible, malauradament (i no és la primera vegada), l'iniciativa va tornar a ser un fracàs.

Els inicis d'aquesta proposta els trobem fa 14 anys a França, encara que va ser l'any 2000 quan la Comissió Europea va proposar la celebració per a tota Europa.

Enguany el lema era "Mou-te en la direcció correcta".

Mentre les nostres ciutats continuïn tenint uns valors per sobre dels llindars de qualitat de l'aire legislats, es farà necessari seguir potenciant l'ús del mitjans de transport més sostenibles.

Treball sobre fonts potencialment contaminants

Aquest divendres 2 de març finalitza el termini per elaborar el treball sobre fonts contaminants, a l'espai wiki quimicambiental.pbworks.com.

A partir de la setmana vinent prepararem a classe la presentació del divendres 9 de març, amb l'ajuda d'eines multimèdia.

Tutorial accés XVPCA

Tutorial per accedir a les dades manuals i automàtiques (algunes pendents de validació) de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya.

Meterology & Climatology

Presentació en anglès sobre el tema de meterologia i climatologia.

Radiosondatge

El radiosondatge és una eina de teledetecció que ens ofereix el Servei Meterològic de Catalunya per conèixer el perfil de l’atmosfera en un moment i un lloc determinat. El primer que és va realitzar a Catalunya ho va dur a terme el Dr. Eduard Fontserè a la plaça Urquinaona de Barcelona el 1914. Des de fa 15 anys el SMC realitza 2 radiosondatges diaris des del terrat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Si voleu més informació sobre aquesta anàlisi podeu consultar el següent document.

Els núvols estan baixant

Segons un estudi de la Universitat de Auckland basat en les dades dels satèl·lits de la NASA (cloudsat), els núvols han disminuït la seva altitud un promig d'un 1% (entre 30 i 40 m) la primera década del s. XXI. Tot i que es tratcta d'un registre encara massa curt, aquest fet pot estar contrarestant l'escalfament global (el que es coneix com a retroalimentació negativa).